Restauració de la placa centenària i commemorativa de l'España-Itàlia del 14 de juny de 1925 a Mestalla

El Valencia CF, a través del Departament de Patrimoni de la Fundació VCF, seguix amb la seua labor de recuperació del patrimoni històric del Club i en esta ocasió, de nou juntament amb l'Institut Universitari de Restauració de Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, s'ha procedit a tractar la placa de marbre de 1925 que el Club va encarregar com a record commemoratiu del primer partit internacional que va albergar Mestalla: l'Espanya 1-0 Itàlia del 14 de juny de 1925. Mestalla es va inaugurar el 20 de maig de 1923.

Cal destacar que l'estadi valencianista ha continuat sent un lloc emblemàtic per a la Selecció Espanyola, albergant 33 partits internacionals fins a la data de la Selecció Espanyola Masculina.

La restauració d'esta placa de marbre és fruit de la col·laboració entre la Fundació VCF i la UPV, que amb anterioritat ja ha donat fruits molt importants quant a patrimoni històric del València CF. És el cas, entre altres, de l'acta constitucional de 1919 i de la bandera del Club de 1924, les dos peces exposades en la Llotja VIP del Camp de Mestalla.

Segons la premsa de l'època i el Llibre d'Actes del Club

Encara que es va tractar d'un partit amistós, l'expectació va ser màxima. La possibilitat de veure dos seleccions nacionals en el terreny de joc no havia ocorregut abans a València.

Mestalla, inaugurat dos anys abans, es va preparar per a albergar tan important esdeveniment amb una sèrie de reformes, tal com s'arreplega en el Llibre d'Actes de l'època: Construir la unió de les tribunes de general i de gol xicoteta de manera igual i semblant a la de general i de gol gran; derrocar l'alqueria en què està instal·lat el magatzem i la vivenda del conserge, aprofitant el solar de la mateixa per a la prolongació de la tribuna de preferència i de la de gol xicoteta; construir llotges altes en tota l'extensió de la tribuna de preferència; augmentar el nombre de llotges baixes tot el possible i habilitar una tribuna amb cabuda per a cent cadires, destinades als periodistes…

L'estadi es va decorar a base de tapissos, garlandes i flors encarregant-se d'això el Cercle de Belles Arts de València. Fins a la premsa de l'època va enaltir la bellesa de la tribuna adornada amb els escuts d'Espanya i Itàlia fets a base de flors.

Després de tots estos canvis, Mestalla va albergar a més de 20.000 espectadors. Entre ells, va haver-hi una presència d'excepció, el Príncep d'Astúries, qui va aprofitar que es trobava en una visita amb l'esquadra anglesa a València per a presenciar el match.

El partit, arbitrat pel col·legiat anglés Arthur M. *Kingscott, va transcórrer amb el continu atac per part dels davanters italians els qui van mostrar superioritat tècnica. No obstant això, el seu joc va ser contrarestat amb la notable actuació de la defensa espanyola que es va veure reforçada en la porteria pel magnífic portera Ricardo Zamora.

De les files valencianistes va destacar el valencià Eduardo Cubells qui va formar part de perillosos avanços que van espantar a la selecció italiana, entre ells la jugada que donaria el triomf a Espanya.

Cubells al voltant del minut trenta va aconseguir desmarcar-se i va xutar prop de porta rebotant desgraciadament contra un defensa azzuro. Per sort, l'espanyol Errazquin va arreplegar el rebot i va anotar el primer i únic tant del partit.

D'esta manera, Espanya va guanyar a casa i Mestalla es va estrenar com a seu de la Selecció Espanyola en una vesprada memorable de futbol.